[BOOK|PDF] DEU, ELS MEUS FILLS I JO

Dating > DEU, ELS MEUS FILLS I JO

Click on link to READ: ※ [BOOK|PDF] - DEU, ELS MEUS FILLS I JO - Link

Llicenciat en Biologia per la Universitat de València. Com que sé de les teves mancances no em fas por, ni els teus discursos per la grandesa de la família, ni les teves amenaces de deixar-me morir. En totes les civilitzacions espiritualment avançada que hi ha en aquest univers, aquells que han triat encarnar en una llum física - cos, va viure a, de mitjana, entre 300 i 1000 anys.

Tu seràs hàbil com cap. Però el benestar dels rics deia la pastoral no pot «apagar el clamor de la multitud que sofreix fam i viu en la misèria». Tarancon demanava i cal reivindicar-ho ara «una autèntica justícia social i «el compromís cristià davant les situacions doloroses».

Déu ens va regalar no un sol àngel, sinó dos àngels... - Els bons haurien de resar pels qui actuessin com si fossin dolents. Alguns moments més tard va marxar el pobre i tots els mals s'abocaven contra la Maria i els seus béns, i res no va poder tòrcer la voluntat de Deú.

Estimat Joan, Només fa 1,5 mesos que has nascut i ja necessito dir-te tot això… Estic saturada…. Estimada Maria, Ho sento, sento molt no preguntar-te més sovint si estàs bé i contenta. Només fa 4 anys que navegues per aquests mars…només fa 4 anys que vas saludar el món amb aquells crits tan i tant potents… El més sentit dels meus 3 fills, el més sensible dels meus tresors…Quan encara ni tan sols parlaves ja ploraves al sentir la cançó del Paf…Tan empàtic que a vegades et fas mal. Ens has donat una lliçó…Realment es podia fer, però nosaltres sempre ocupats amb altres coses no hem tingut temps a pensar-hi, en canvi tu, no has parat fins aconseguir-ho. Estic molt molt orgullosa de tu. Però a la vegada es ELS MEUS FILLS I JO moltes hores per poder compartir junts i de vegades…sovint…anem tan cansades que ni forces ens queden. Ets una valenta amb tres petitons…ara és dur però de ben segur tindrà recompensa!!! Lluitar, lluitar i lluitar, per arribar a tots i a tot, és l´única DEU />Força, a lluitar i a gaudir, que per més maldades que vagin, et sentiràs recompensada i, en créixer i posar seny, ells t´ho agrairan eternament. Per sort ja ha passat el pitjor, la petita acaba de fer 2 anys, la mitjana 4 i mig, i el gran 7 i mig. Uff, la maternitat de 3 de vegades es esgotadora. Penjarte al bebé i mimar a la mitjana mentre ell dormi. Implicar al gran en petites coses que el facin sentir important, imprescindible si, sovint diem massa aixo de tu ets el gran, jo intento no dir-ho molt…pero ferli saber que junts fem un equip també per cuidar el petit. I intentar ser honesta, explicar com sentim les coses, parlarlos a ells de com ens sentim. Aixó penso jo i em consola, no se si et servira, pero ho comparteixo amb tu. Veuras que aviat comença el cole i tindras mes calma pel petit, que aviat deixara de plorar. Una carta absolutament preciosa,plena de paraules tendres i sentiments sincers. No es facil ser pares i ho reflexes molt be en els teus neguits i en el sentiment de culpa per no arribar mes enlla, pero ho fas molt be, el mes important es q els estimes per sobre d totes les coses i fas tot el possible per ells. Ostres,quin fart de plorar… Jo en tinc dos que es porten 25 mesos. I una situació personal que ara mateix em fa sentir una mica malament, com si els hagués fallat. Veure que el que sents ho viu més gent és un consol, com pensar que no deus fer-ho tan malament. Cris, no pensis en cap moment que ho estas fent malament!! Segur que el Joan no té res de tot això, però quan sento històries tan semblants a la meva penso que potser tenen el mateix i DEU potser si et puc ajudar una miqueta doncs… a mi tothom em deia que era culpa meva pq la malcriava i resulta que no!!! I això que jo encara en tinc només una! Però sempre volem arribar a molt més del que podem arribar.